Un carrer convertit en icona d’una frontera
Berlín, 1961. A la cantonada de Bernauer Straße amb Ruppiner Straße, un guarda fronterer de la RDA custodia la filferrada de l’embrionari mur de Berlín. Aquest policia del cos socialista és Hans Conrad Schumann i es convertiria en una de les icones del capitalisme.
Schumann havia nascut a Zschochau, a Saxònia, el 1942. A 19 anys formava part de la policia de fronteres de la RDA. Alemanya i Berlín estaven dividides en dues potències, d’una banda, l’Occidental, l’RFA, capitalista, sota la tutel·la dels Estats Units, Anglaterra i França; i per altra, l’Oriental, la RDA, socialista, un satèl·lit de la URSS. Fins a la nit del 12 al 13 d’agost de 1961 la RFA i la RDA no tenien una frontera física dura, però tot va canviar literalment de la nit al dia. Des del pacte entre els aliats de la 2a Guerra Mundial fins aleshores, es calcula que al voltant d’un milió de persones havien deixat la RDA i se n’havien anat a viure als barris de la RFA.
Tot va canviar de cop i volta, i el dia 13 d’agost de 1961 els berlinesos es van despertar amb filferrades separant els sectors soviètics de la resta. No hi havia, però, cap mur de formigó tal com el podem visualitzar avui en dia, sinó, com a màxim, parets provisionals fetes de totxanes. Això, evidentment, no era present a tota la ciutat. A la majoria de carrers, sobretot els secundaris, com Bernauer Straße, una filferrada custiodiada per la policia contenia els intents de fuga ‘in extremis’. I un d’aquests guardes era Conrad Schumann.
Aquest jove es va fer famós a partir del 15 d’agost de 1961. En aquells estadis inicials del mur, Schumann, que custodiava la frontera com un policia de fronteres més de la RDA, va agafar embranzida, va saltar el mig metre de filferrada, va llençar el seu fusell PPSh-41 a terra i un cop a la banda occidental va entrar en un cotxe de policia que se’l va endur. Van ser 5 segons que li van canviar la vida, per a bé o per a mal.
Una icona sense vocació
La fuga de Hans Conrad Schumann no va ser improvisada: ni el jove, ni el fotògraf, ni la policia eren allà de casualitat. Les imatges van ser preses per Peter Leibing, que treballava per l’agència Hamburg Contiepress. Uns dies abans va rebre la filtració de la fugida d’un dels guardes fronterers a Bernauer Straße al tercer dia de construcció del mur. I així va ser. Leibing va muntar guàrdia (també) i va fotografiar el jove saltant i entrant al cotxe de policia. Anys més tard, Schumann admetia que un cop al centre d’interrogatori de la policia de la RFA, el primer que va demanar va ser un entrepà. No era el millor inici d’un noi que sense voler-ho es va convertir en una icona.
La seva vida a Berlín Occidental no va ser fàcil. Era una icona que la propaganda capitalista va saber explotar, això és cert, i era considerat un heroi a l’Alemanya Federal. Però a ulls dels habitants de la RDA, d’on ell provenia, era un traïdor. Amb aquesta dicotomia va viure tota la seva vida. Els anys posteriors els va passar refugiat en l’alcohol, tenia depressió i no aconseguia tenir cap feina estable.
La RDA va intentar recuperar-lo
Veient la repercussió que tenia la fotografia saltant la filferrada, la RDA va voler que Hans Conrad Schumann tornés a Alemanya Oriental. De motius per travessar la frontera, al jove no li’n faltaven: a la seva Saxònia natal, sota el règim socialista, hi vivia la seva família, a qui feia temps que no veia. Schumann va estar a punt, en plena Guerra Freda, de creuar la frontera per anar a la RDA a veure els seus pares, però un policia de la RFA va aconseguir treure-li la idea del cap i no va tornar-hi fins el 1989, un cop el mur ja havia caigut. Anys més tard sabria que era la mateixa Stasi, la policia secreta de l’Alemanya Oriental, qui dictava les cartes que la família enviava al seu seu fill per convèncer-lo que hi anés.
Conrad Schumann va superar les adversitats, s’havia casat el 1962 i havia anat a viure a Kipfernberg, un poblet al centre de Baviera, on va treballar en una fàbrica d’Audi durant gairebé trenta anys. A partir del 1989, amb la caiguda del mur, va afirmar sentir-se finalment lliure. Els primers anys després de la reunificació alemanya va tornar a la llum pública parlant de la seva experiència i signant fotografies de manera regular al museu del Checkpoint Charlie a Berlín. Amb el temps va disminuir la seva presència i va concentrar-se en la feina a la fàbrica d’Audi. Però la depressió no havia desaparegut.
El 20 de juny de 1998, 37 anys després del salt que el va fer famós, Hans Conrad es va suïcidar. La seva dona, Kunigunde Schumann, va descobrir el cos del seu marit penjat al bosc a prop de casa seva. Tenia 56 anys.
Ni Schumann ni Peter Leibing van fer-se rics per la foto (la propietària era l’agència on treballava Leibing). A més, en tractar-se d’una figura històrica, tampoc calia el seu consentiment per utilitzar la fotografia. El 2011 la UNESCO va incloure-la al programa Memòria del Món. Avui en dia encara és una de les imatges més venudes a les botigues de records de Berlín.
Fonts:
Notícia de la mort de Conrad Schumann a “The Independent”: https://www.independent.co.uk/arts-entertainment/the-leap-of-hope-that-ended-in-despair-1167101.html
Play and Tour: http://blog.playandtour.com/2012/09/el-salto-de-hans-conrad-schumann/
Caçadors de fronteres 